El aprendizaje intergeneracional y las herramientas digitales para la docencia universitaria

Introducció: La integració d’eines digitals en professionals de l’educació universitària ha anat guanyant terreny durant el segle XXI, considerant la varietat d’edats laborals. Aquest treball explora el potencial de les tecnologies per a l’aprenentatge intergeneracional entre docents universitaris, considerant els reptes i oportunitats existents. Metodologia: Es realitza una anàlisi bibliogràfica de 25 documents procedents de diverses bases de dades mitjançant la metodologia PRISMA juntament amb altres documents complementaris. Resultats: Revelen que les eines digitals han augmentat la seva rellevància en educació des de la pandèmia de COVID-19, que, al seu torn, ha generat una disparitat intergeneracional en l’ús. Discussió: D’una banda, els docents més joves estan més familiaritzats amb la tecnologia, mentre que els més grans poden experimentar reticències a aplicar-les en la seva pràctica educativa. Aquesta disparitat també planteja oportunitats institucionals per enfortir les relacions intergeneracionals, ja sigui a través de capacitacions digitals, mentoratges, espais col·laboratius, ús correcte de les IA, altres eines emergents, etc. Conclusions: Les universitats han de fomentar les relacions intergeneracionals fructíferes i respectuoses amb l’ajuda de les eines digitals, a més d’explotar el potencial docent dels seus professors, així com els docents tenir la disposició d’aprendre i de col·laborar amb els seus col·legues.