Serveis d’atenció a la infància de 0 a 6 anys. El cas de la ciutat d’Hospitalet

Director de tesi: Joaquín Gairín Sallán, Carme Angel Ferrer
Data de defensa: 02/02/2003
Autor: Montserrat Anton Rosera
La tesi consta de: A.- Marc teòric, compost pels capítols I, II i III. B.- Context, capítol IV. C.- Marc pràctic, amb el capítol V. D.- Resultats, amb els capítols VI, VII, VIII, IX i X. E.- Bibliografia. Annexos. Alguns dels eixos sobre els quals se sustenta la tesi són: la idea d’infant; els corrents d’atenció i cura vigents en el món occidental; i la importància del respecte als drets dels infants. L’atenció a la infància s’ha de preveure com una forma més de construcció social, ja que la seva bona qualitat és una garantia de futur. Així ho han entès els països socialment desenvolupats, davant la vulnerabilitat i la fragilitat en què es desenvolupen els infants de les edats més primerenques dels països en vies de desenvolupament. Per prevenir riscos, cal partir de paràmetres de «normalitat». Per això, s’han analitzat indicadors emprats per mesurar la qualitat dels serveis, encara que bona part estan pensats més per donar pautes de prevenció que d’acció. En el treball de camp es descriuen i s’emmarquen els tres barris de l’Hospitalet en què s’ha centrat l’estudi: Collblanc-la Torrassa, el Gornal i Sant Josep. En l’anàlisi posterior, es constata que la ciutat en conjunt disposa d’una quantitat considerable de centres, serveis, programes, associacions i iniciatives socials per resoldre els problemes immediats que s’hi plantegen. Els àmbits estudiats són: sanitat, educació, serveis socials, disminució, immigració, lleure i cultura. Per assegurar-ne el coneixement real, es va partir de la recollida de dades de diferents agents i es van emprar instruments variats. Es van recollir les opinions de 31 responsables, 116 professionals i 238 famílies dels centres, serveis i programes existents, mitjançant visites, entrevistes i qüestionaris. Com a conclusions, es destaquen:
  • La necessitat d’unificar els missatges que es donen a les famílies en relació amb l’atenció als infants.
  • Les mares continuen tenint protagonisme en les primeres edats dels infants, i la composició familiar de pare, mare i fill o fills és la predominant en la població analitzada.

  • Hi ha coincidència en els objectius i les activitats que es marquen. Els responsables i els professionals se centren en la intervenció directa amb els infants en tots i cadascun dels àmbits analitzats.

  • Les famílies opinen que se les escolta prou i que s’atén bé els infants, i comparteixen la percepció que en tenen els responsables i els professionals.

  • Una de les dificultats coincidents és la manca de recursos, sobretot personals, per atendre la demanda, que cada cop és més elevada als centres, serveis i programes de tots els àmbits.

  • Els professionals destaquen la poca possibilitat d’aturar-se a reflexionar i planificar la tasca amb una mica de perspectiva.

  • Hi ha coincidència a considerar que cal coordinar més i millor les accions que cadascú duu a terme, com una manera immediata de treure el màxim partit dels recursos existents.

  • És manifesta la manca de serveis per atendre la infància de 0 a 3 anys a tota la ciutat. Cal repensar alguns dels centres, serveis i programes existents i optimitzar el funcionament d’alguns altres, tant per a aquesta franja d’edat com per a la de 3 a 6 anys i per a la infància en general.

La síntesi final seria que cal considerar la infància com un component actiu del teixit social de la ciutat. Atendre-la com es mereix seria el millor termòmetre per mesurar les expectatives que la ciutadania té envers l’Administració.

Comparteix a les xarxes: