Protestant a Twitter: ciutadania i apoderament des de l’educació pública

Marea_Verde_llegando_a_Dat_Sur_(6263557620)
Publicacions

José Luis Muñoz, amb altres autors, reflexiona sobre la movilització social aTwitter sobre l'educació pública.

La tendència de l'ús de les xarxes socials com a eina per a fins reivindicatius ha estat protagonista en les recents protestes a nivell global contra la privatització dels serveis públics. Des de les polítiques d'austeritat econòmica a Grècia, passant per la Primavera Àrab, el moviment protestatiu estudiantil a Xile o les manifestacions espanyoles reclamant una democràcia real i una educació de tots i totes i per tots i totes (Moviment Marea Verda), les xarxes socials s’han consagrat com a mitjà propi de la societat en xarxa.

És fonamental, doncs, estudiar com les xarxes socials estan canviant la comunicació política, la mobilització i l'organització de les protestes col·lectives. En aquest sentit, l'objectiu de l'article Protestant a Twitter: ciutadania i apoderament des de l'educació pública és analitzar les noves formes d'apoderament ciutadà des de les protestes col·lectives per la defensa de l'educació pública a Espanya.

A partir de la determinació dels casos d'estudi, es va fer una anàlisi de narratives en tres comptes diferents de Twitter: @YoEPublica, @SoyPublica i @EsPublica. La seva selecció parteix dels criteris de rellevància a la xarxa (comptes amb més de 10.000 seguidors) i l'activitat (un mínim de 30.000 tweets publicats).

Com s'ha analitzat, en aquest teixit social múltiple, la ciutadania s'ha mobilitzat i apoderat, participant activament en el debat i la defensa de l'educació com un dret social fonamental a través de la seva democratització i universalització.

La metodologia emprada suggereix l'emergència de quatre categories d'anàlisi que aglutinen i caracteritzen les demandes dels moviments socials a través de les xarxes socials. Rebutjant la «privatització de l'educació» i les «proves estandarditzades», d'una banda, i reclamant la «defensa de l'escola pública» i l'assoliment d'un «pacte educatiu» de les forces polítiques i la comunitat educativa, per una altra.

Finalment, aquest tipus d'investigacions evidencien el protagonisme que estan cobrant les xarxes socials per la seva capacitat per alterar el paper tradicional dels poders públics. És important tenir en compte que les accions de protestes col·lectives utilitzen Internet com a canal d'informació i comunicació per cohesionar les seves reivindicacions.

Per a llegir l’article al complet de la revista Comunicar 53, fes clic aquí.

Comparteix a les xarxes:

Últimes notícies