La temàtica central del present número se situa en la gestió del coneixement a través de la xarxa. Es reflexiona sobre les possibilitats, els condicionaments i les realitzacions que permet. Donat el caràcter nou del tema, la majoria de les aportacions s’ubiquen en el context d’un projecte* significatiu de recerca, tractant de ser referents per a la potenciació, tant del coneixement de la nova realitat com de la discussió sobre les seves possibilitats d’aplicació a àmbit educatiu.
És sabut com, en els darrers anys, en el context de l’anomenada tercera revolució industrial, la creació i la gestió del coneixement s’ha convertit en un dels principals temes de recerca i en el paradigma de gestió per excel·lència en el camp de l’organització i gestió de les institucions empresarials.
En la societat actual, del coneixement i de l’aprenentatge, caracteritzada, entre altres aspectes, per una globalització dels sistemes econòmics, polítics i socials, per una acceleració cada cop més gran dels canvis i per un creixement exponencial de la informació disponible —menys estructurada i menys útil—, el coneixement s’està erigint com un bé de gran valor estratègic i es busquen maneres de crear, gestionar, controlar i posseir aquest coneixement.
Des d’una perspectiva educativa, la creació i gestió del coneixement (CGC) resulta cada cop més atractiva, per la qual cosa la pedagogia, espai tradicional de reflexió sobre els processos de transmissió i adopció personal del coneixement, pot aportar a la CGC i per això l’estudi i la investigació de la CGC poden enriquir la pedagogia contemporània.
Les diferents aportacions del tema monogràfic revisen aspectes conceptuals com els referits a “El treball en xarxa com a font d’aprenentatge”, “Models per a la creació i gestió del coneixement” o “Comunitats virtuals d’aprenentatge”; també qüestions operatives relacionades amb: «Incrementar la participació i la cohesió en un grup virtual», «La moderació de xarxes» «Les competències del gestor del coneixement en entorns formatius virtuals».
Al costat, cal considerar, com sempre, altres aportacions que presenten unts de vista sobre l’educació i les seves múltiples concrecions i la síntesi i algunes investigacions realitzades. Així, es presenten informacions d’interès sobre: ”Anàlisi de la interacció en comunitats virtuals”, “El recompte en alumnes amb necessitats educatives especials”, “Anàlisi de les activitats del programa Clic en contextos d’ensenyament-aprenentatge” i una “Aproximació conceptual” i identificació de predictors de risc teòrics en joves conductors». Al mateix temps que remarquem la idea que totes són exemple del tipus de producció i d’inquietuds dels investigadors de l’educació, felicitem els autors per haver superat els controls de qualitat que la revista té establerts, alhora que animem a altres investigadors que ens aportin les seves produccions. Contribuïm, així, al coneixement ia la reflexió sobre la realitat educativa, alhora que presentem, en aquest nombre, estratègies que permetin gestionar el coneixement que grups i persones elaboren. Els lectors han de dir, en tot cas, si els propòsits expressats es compleixen adequadament.