L’educació inclusiva empara una tasca d’atenció a la diversitat d’estudiants des de les diferents condicions socials, interculturals i/o personals que presenten en tots els nivells educatius. L’objectiu d’aquest estudi és realitzar una anàlisi de l’educació inclusiva en el nivell superior, als països d’Amèrica Llatina, amb la finalitat de donar resposta a una crisi representacional reflectida. La metodologia utilitzada és de caràcter documental, la qual permet generar alternatives vàlides i científiques des de la perspectiva qualitativa.
En l’educació superior, cal estudiar no només fets o circumstàncies reflectits en tractats, convencions i moviments, així com en normatives educatives (constitucions, lleis, reglaments, acords, decrets, entre d’altres) presentades com un mecanisme obligatori, sinó també reflexionar sobre el seu nivell de pertinència segons variables com la presència, participació i èxit dels estudiants.
En aquest sentit, les institucions d’educació superior han d’assumir dos grans reptes relacionats amb: a) una formació que sigui estructurada des de l’acadèmia; i b) processos que garanteixin desenvolupar aprenentatges, habilitats i competències per exercir-se com a membres d’una societat, considerant aspectes econòmics, productius, polítics, de salut o culturals, entre d’altres.