La educación inclusiva en el nivel superior. Políticas públicas y buenas prácticas en Iberoamérica

Els països d’Iberoamèrica a través dels Estats tenen la responsabilitat de complir el dret a l’educació, descrit a través d’instruments jurídics que busquen una equitat en tots els nivells educatius. En les darreres dècades s’han escrit declaracions, cartes i convencions que regulen els compromisos per complir mesures legislatives a cada país; així com lleis que descriuen l’educació com un servei per a tots. L’educació inclusiva s’ha de comprendre segons nous reptes de treball en funció de les necessitats d’aprenentatge de cadascun dels estudiants. Aquestes no són etiquetades en cap moment pel docent, però sí que són ateses amb diferents accions. Es dona en un ambient de calidesa per als docents i els estudiants. Busca aconseguir en tots els estudiants la seva presència, participació i èxit acadèmic als diferents nivells educatius. La construcció metodològica es reflecteix mitjançant la gestió de diferents models d’intervenció aplicats a institucions d’educació superior, així com la proposta i trajectòria del “Model social d’educació inclusiva”, descrit a través de tres importants variables com les polítiques educatives, les condicions dels estudiants i les actituds envers la diversitat, permetent així conèixer un índex d’efectivitat del model. El model assenyalat ha estat aplicat com a experiència pilot a dues importants universitats del territori equatorià, reflectint un índex de la gestió en educació inclusiva, així com un percentatge de confiança del model.