La Dirección de Centros Educativos en Iberoamérica. Reflexiones y Experiencias

Aquesta aportació recull la visió de més de vint-i-cinc especialistes de dotze països iberoamericans sobre aspectes de la direcció de centres educatius. La presentació exigeix ​​unes reflexions tant sobre la temàtica com sobre el contingut. Pel que fa a la temàtica, la direcció, entesa com a sistema de dinamització, suport i acompanyament a l’actuació pedagògica i institucional, lluny d’estar en crisi, es considera cada cop més necessària. Els centres de formació i els professors s’enfronten a situacions noves, diverses i complexes, com a conseqüència d’una realitat més dinàmica, d’una societat més exigent i d’uns usuaris més conscients de la qualitat de serveis que necessiten. La nova situació fa pertinent que les respostes educatives tinguin en compte la complexitat dels fenòmens i siguin diferenciades en funció del context i dels destinataris, ressaltant la necessitat i la conveniència de presa de decisions fonamentades i de suports vinculats al seu desenvolupament. El desenvolupament de la temàtica de direcció que s’aborda en aquest text recull aportacions de naturalesa diversa. D’una banda, aquelles que han treballat quatre equips amb professionals de diferents països durant sis mesos; de l’altra, recull tres complementàries més realitzades també per equips d’especialistes. La seva realització es vincula a la trobada d’especialistes de la Xarxa de Suport a la Gestió Educativa realitzada el mes de juny de 2010 a la ciutat de Santiago de Xile. Allà, els representants de les organitzacions membres van presentar i van debatre sobre la situació actual de la direcció escolar als seus països respectius, que constitueixen la base sobre la qual s’han realitzat les aportacions definitives que recull aquest text. Es cobreix així un propòsit fonamental de la Xarxa AGE, com ara fomentar l’intercanvi d’experiències, la professionalització dels directius i la promoció del coneixement sobre administració i gestió educativa. La finalitat última és millorar el funcionament de les institucions formatives (i, a través d’elles, dels sistemes formatius), procurant que siguin de qualitat i un instrument per al canvi professional i social.