Catalunya és un referent en autonomia de centres a partir de l’aprovació de la Llei educativa (LEC) del 16 de juliol de 2009. El present estudi analitza els canvis en les funcions de la Inspecció educativa en la seva relació i implicació amb els centres i la direcció, a partir del desenvolupament del Decret d’autonomia de centres (2010). L’interès se centra a indagar en la Inspecció educativa com un dels actors principals en aquest procés d’autonomia.
La metodologia mixta ha combinat aproximacions quantitatives i qualitatives, i ha considerat la regió com a cas d’estudi. L’estudi ha inclòs l’aplicació d’un qüestionari amb una mostra final de 88 inspectors/es, 12 entrevistes en profunditat i 2 grups de discussió formats per 5 inspectors/es i 6 directors/es de centres educatius.
L’estudi quantitatiu realitza una anàlisi descriptiva, mentre que el qualitatiu aprofundeix en algunes dades i busca processos interpretatius per part dels implicats en la temàtica. Els resultats revelen el paper de la Inspecció en el procés d’implementació de l’autonomia als centres, així com el seu suport a les direccions escolars. L’estudi afirma que la Inspecció ha d’evolucionar cap a una realitat més pràctica i presencial, reduint la burocràcia i definint i seleccionant les seves tasques i funcions.