Achieving Research-Informed Practice Amongst Teachers in Madrid and Catalonia: Findings From a Quantitative Analysis

A Espanya, com en molts altres països, els responsables educatius demanen que les escoles i el professorat s’impliquin en una docència basada en la recerca (DBR) per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament i els resultats de l’alumnat. Tot i aquest interès, el compromís de les escoles i del professorat amb l’evidència científica és inconsistent, i els estudis que exploren els factors que afecten aquest compromís, en el context espanyol, encara són poc desenvolupats. Els autors van analitzar una mostra d’enquesta de 462 docents de 204 escoles espanyoles per identificar les característiques del professorat i dels centres que determinen la probabilitat que els docents adoptin pràctiques educatives basades en l’evidència (PEBE). Aquesta anàlisi explora variables com les concepcions del professorat sobre la recerca, la seva autoeficàcia per entendre i dur a terme recerca educativa, i la influència de variables organitzatives dels centres. El professorat sembla mostrar reticència a utilitzar la recerca en la pràctica a l’aula. El fet que la recerca sigui percebuda com a rellevant per a les seves necessitats immediates o a curt termini, combinat amb la capacitat per utilitzar dades i evidències de recerca, sembla ser un factor decisiu per a aquells que sí que s’hi impliquen.