Les escoles poden jugar un paper important en la millora del rendiment acadèmic dels nois i les noies, i existeix evidència de què l’educació artística i el treball a través de les arts poden ser molt útils en aquest aspecte (Winsler et al., 2019), així com poden facilitar l’augment de la confiança en un mateix i en les habilitats comunicatives i cognitives (Swapp, 2016), i ajudar al desenvolupament de la voluntat, la creativitat i l’afectivitat, entre altres trets de la personalitat (Touriñán López, 2014), per citar només algunes referències actuals.
En aquest ordre d’idees el docent com a agent promotor i acompanyant d’experiències d’aprenentatge significatives té la possibilitat d’aconseguir, a través de la seva praxi diària, que els alumnes descobreixin i coneixen el món per mitjà d’estratègies transversals d’aprenentatge que tenen com a centre els llenguatges artístics i les seves metodologies.
Desafortunadament, molts cops, després de marcar-se aquests objectius s’enfronten amb l’obstacle de comptar amb poca formació sobre els diversos canvis i avanços pedagògics, metodològics, tècnics i conceptuals que s’han donat en l’expressió artística en general i en concret en els últims anys. Això limita les seves possibilitats per a incentivar les capacitats abans enunciades. És enfront d’aquesta situació, que els programes de formació continuada en educació artística per als docents constitueixen una opció de suport necessària en la millora i optimació del sistema educatiu.
És en el marc d’aquesta situació, que la present recerca es proposa fer un estudi de cas aplicat a 2 escoles: escola Joan Miró de Canovelles i escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, i que s’orienta a comprovar l’eficàcia del model de formació contínua dels Itineraris Artístics Autoplanificats impulsats des de l’àmbit artístic del CESIRE -Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya- i adreçada als docents d’infantil i primària per tal d’analitzar les aportacions conceptuals, pedagògiques i didàctiques que produeixen aquest tipus de processos formatius proporcionats.
La darrera finalitat serà, un cop aplicades les eines necessàries per la verificació del anterior comentari, explorar la transferència de coneixement – dels resultats obtinguts- tant a altres àmbits de coneixement com a la resta de les escoles de Catalunya.