Tenint en compte la necessitat de canvi de la pràctica educativa i de les metodologies d’ensenyament a causa de l’evolució de les condicions pròpies de la societat contemporània, es tracten temes relacionats amb la implementació pràctica d’iniciatives rellevants, amb èmfasi específic a la cultura escolar. La discussió se situa en les coordenades temporal del segle XXI i espacial del sistema educatiu grec. Les àrees conceptuals analitzades en el marc teòric de la tesi inclouen la introducció i implementació del canvi i de la innovació en educació, i especialment en l’ensenyament i l’aprenentatge, les habilitats del segle XXI, la cultura escolar i les característiques del sistema educatiu grec.
La metodologia de la investigació es desenvolupa sobre una base pragmàtica, combinant mètodes d’investigació quantitatius i qualitatius, dins d’un disseny seqüencial de tres etapes. El desenvolupament de les eines de la investigació i l’anàlisi de dades es realitza amb referència a un model, dissenyat expressament per aquesta ocasió, de quatre tipus de cultura escolar. Els tipus de cultura es diferencien en relació als diferents nivells de predisposició al canvi. Aquests tipus de cultura són: cultura de rebuig al canvi, cultura de resistència al canvi, cultura favorable al canvi i cultura de creació del canvi.
Els mètodes d’investigació utilitzats inclouen entrevistes semiestructurades preliminars, una enquesta, entrevistes semiestructurades de seguiment, observació de camp i anàlisi de documents. L’objectiu principal de les entrevistes preliminars va ser proporcionar una idea inicial de la conceptualització de la cultura escolar que, a més, va contribuir al desenvolupament de l’enquesta. El qüestionari central està composat de les sis dimensions de la cultura següents: els valors de prevalença i la moral, les relacions, la gestió, la identitat de l’estudiant i la família, i les àrees d’èmfasi acadèmica. Aquestes dimensions s’aborden des d’una perspectiva de la percepció de la realitat actual i de la situació desitjada. L’esmentada comparació entre les dues percepcions ens aporta coneixement de les bretxes existents. Les entrevistes, observació i anàlisi de documents han contribuït a l’enriquiment i la triangulació de la informació obtinguda en els qüestionaris, proporcionant una comprensió més profunda dels conceptes investigats en l’educació primària grega.
Els resultats apunten a una cultura escolar real que combina característiques negatives i positives cap al canvi. Es valoren canvis negatius, com el paper de les famílies i l’enfocament del desenvolupament de les habilitats personals, socials i cíviques, mentre que d’altres, més positius, com la gestió. Els mestres i directors expressen la necessitat d’una predisposició més positiva a la introducció del canvi en tots els aspectes de la cultura investigats. S’ha trobat que les característiques sistèmiques específiques, com la centralitat i l’èmfasi en el rendiment acadèmic, tenen un gran impacte en la formació de la cultura escolar i, en conseqüència, en l’evolució de la pràctica educativa. La discussió dels resultats de la investigació ens porta a suggeriments específics per a la política. Les qüestions que es consideren de major importància inclouen la comunicació dins del sistema, la capacitació contínua pel que fa a les condicions actuals, l’ús millorat i més significatiu dels projectes, l’apoderament de les persones dirigents i més flexibilitat i participació en la presa de decisions a nivell escolar.