A les darreres dècades, la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge a la universitat ha rebut molta atenció (Biggs, 2003). D’acord amb aquesta preocupació, s’han anat creant unitats i programes per a la formació docent del professorat, i s’han convertit en un repte institucional important. Tenint en compte les inversions realitzades, en un període de atenció creixent cap a la rendició de comptes i de disminució de pressupostos, se’ns plantegen qüestions en relació amb l’impacte de les iniciatives de formació pedagògica. Als formadors se’ls pregunta si les seves activitats per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge estan donant resultats (Brew, 2007) i, fins ara, malgrat la importància creixent de la formació docent, les avaluacions han estat generalment limitades a les mesures de satisfacció dels participants: se sap poc sobre l’impacte a la pràctica docent diària (Eison & Stevens, 1995; Norton, Richardson, Hartley, Newstead & Mayes, 2005; Wilson i de Berna, 1999). El que aprenen els docents continua sent poc clar (Fishman, Marx, Best & Tal, 2003). Gibbs i Coffey (2000) arriben a la conclusió que encara hi ha poques evidències que la formació docent per als professors universitaris suposa una diferència i allà on n’hi ha estan poc sustentades conceptualment i metodològicament. La manca d’avaluació sistemàtica és una preocupació constant en la literatura sobre la formació docent (Gibbs i Coffey, 2004; Ho, 1998; Postareff, Lindblom-Ylänne & Nevgi, 2007; Rust, 1998; Stes, 2009). Les evidències sobre els efectes de la formació són necessàries tant per orientar els formadors en el disseny de les activitats (Gilbert & Gibbs, 1999), com per contribuir a promoure el treball d’un grup emergent de formadors com un camp d’erudició o scholarship (Taylor & Rege Colet, a la premsa).
La investigació que aquí es presenta es duu a terme en el marc d’un projecte sobre Cultures d’Aprenentatge a la Universitat, dirigit per Dieter Euler de l’Institut for Educational Management and Business Education de la Universitat de St. Gallen (Suïssa) de tres anys de anys de durada. El projecte també té per objectiu la realització de tres tesis doctorals sobre diferents aspectes de les cultures d’aprenentatge a la Universitat.
L’objectiu de la nostra investigació és indagar en els factors personals i contextuals que influeixen en la transferència de l’aprenentatge d’un programa de formació docent inicial a la pràctica de l’aula. En particular, volem conèixer si hi ha diferències entre els enfocaments i competències docents que predominen abans i després del programa de formació inicial i els elements contextuals de l’entorn del treball del professor que faciliten o dificulten la posada en pràctica del que s’ha après al programa de formació .
Es realitza un estudi longitudinal que mesura mitjançant qüestionaris diferents: els enfocaments docents del professorat (Approaches to Teaching de K. Trigwell i M. Prosser), les competències docents (Competències del Professor Universitari, adaptat d’O. Mas) i els elements contextuals i personals que influeixen en la transferència de l’aprenentatge (Learning Transfer System Inventory d’E. Holton). Aquesta informació de la mateixa mostra de participants del curs de formació inicial de la Universitat Pompeu Fabra i Universität Sant Gallen (2009-2010), es recull en tres moments diferents (Setembre 2009, Maig 2010 i Maig 2011). La informació aconseguida es complementa amb entrevistes en profunditat a participants del programa de formació.
Els resultats d’aquesta investigació han de servir per a:
- descriure el desenvolupament i el canvi de concepcions i competències docents que es pot donar arran d’un programa de formació inicial docent;
- conèixer els elements de la formació del professorat que tenen més impacte en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge a la universitat;
- aprofundir en l’anàlisi dels aspectes organitzatius del context del treball del professor que influeixen en la decisió de transferir a la pràctica l’aprenentatge realitzat als cursos de formació;
- validar el Learning Transfer System Inventory d’E. Holton per al context de l’educació superior;
- proposar un conjunt destratègies globals i específiques que contribueixin a millorar la formació del professorat universitari.