La taxa de titulats i èxit universitari és un índex de desenvolupament social i cultural (AQU, 2007; 2009 i Gairín, 2010), un clar símptoma d’evolució i qualitat de vida de les societats modernes i dels seus ciutadans. Alguns problemes socials són clarament anecdòtics un cop analitzats a la població amb estudis terciaris: l’atur només representa aquí una tercera part entre la població amb estudis universitaris vers els que només posseeixen estudis primaris. Actualment l’accés al coneixement ha esdevingut una condició ineludible als processos de socialització, equitat i integració social (Castells, 2008) i la universitat resulta una institució clau para aconseguir-ho.
És indubtable l’esforç realitzat als països llatinoamericans per a la generalització de la instrucció bàsica i mitja (OEI, 2010). Aquestes iniciatives orientades al desenvolupament de polítiques ‘quantitatives’ (l’educació per a la major quantitat de ciutadans possible) han de complementar-se amb polítiques ‘qualitatives’ de discriminació positiva i recolzament a aquells col·lectius socials que por la seva vulnerabilitat econòmica, geogràfica ètnica o cultural manifesten majors problemàtiques per accedir a l’educació universitària. Amb barreres més o menys explícites als sistemes d’accés a la universitat i sense polítiques de recolzament als més desfavorits (pobres, persones amb “handicaps”, minories, ciutadans de territoris aïllats) no hi haurà equitat social, i sense ella, no hi haurà ni integració social ni desenvolupament econòmic.
Factors personals (capacitat, preparació), però sobretot contextuals (problemes socials, culturals o econòmics) impedeixen l’accés o permanència a la Universitat (Tintó, 2005; NAO, 2007; Gairín i altres, 2010). L’IESALC entre 2000 i 2005 va diagnosticar els factors i la magnitud de l’abandonament a les universitats públiques i privades de Llatinoamèrica. Els seus resultats demostren que, a excepció de Cuba, només el 43% de les persones que ingressen a estudis d’educació superior es graduen en el període establert per fer-ho. No actuar mitjançant polítiques i actuacions orientades a l’ingrés i a l’èxit acadèmic de determinades minories i grups desafavorits no farà més que ampliar la bretxa ja existent a la comunitat llatinoamericana.
Al respecte, cal potenciar els processos de retenció i tutoria i promoure la investigació i intercanvi d’experiències (Gairín i altres, 2009) dirigides a augmentar la presència, permanència i titulació de col·lectius amb dèficits socials o culturals. D’aquesta manera, es continuarien les accions ja iniciades a universitats xilenes, bolivarianes i centreamericanes.
El projecte proposat es focalitza en les poblacions més pobres i excloses afavorint la seva inclusió social, la qual cosa redunda en un estímul per al desenvolupament econòmic i social més equitatiu a la regió. El seu desenvolupament pretén ajudar a millorar la qualitat i pertinença a l’accés a l’Educació Superior dels grups més vulnerables, reformant i modernitzant les institucions des de la perspectiva de la inclusió, establint una estructura en xarxa entre organismes, institucions i altres actors rellevants en el desenvolupament de l’Educació Superior entre América Llatina i la Unión Europea.
En el marc descrit a l’apartat anterior, l’objectiu general d’aquest projecte és millorar els nivells d’inclusió i permanència de col·lectius poc afavorits o vulnerables a les universitats llatinoamericanes. Aquest propòsit es concreta en tres objectius:
- Afavorir l’accés i permanència dels col·lectius desafavorits a les Institucions d’Educació Superior (IES);
- Contribuir al desenvolupament de la inclusió a les IES;
- Promoure xarxes institucionals centrades a la inclusió universitària.
El projecte es desenvoluparà en tres fases coincidint amb cadascun dels objectius plantejats. Es tracta de concretar i desenvolupar una metodologia que afavoreixi la incorporació i permanència amb èxit de col·lectius desafavorits a través d’accions i plans de desenvolupament organitzacional. Per a portar-ho a terme, es compta amb una xarxa de recolzament i ajuda mútua que orienta l’adopció de les mesures més pertinents, la seva disseminació i la seva posterior institucionalització; per aquest motiu, hi ha accions dirigides a l’accés i permanència dels col·lectius més desafavorits i també a les institucions que els acullen (aprenentatge organitzatiu).
Participen al projecte, conjuntament amb la UAB, les següents universitats: ESC Rennes School of Business (França), Università di Bergamo (Itàlia), Universidad Católica de Argentina (Argentina), Universidad Católica de Bolivia (Bolívia), Universidad de Talca (Xile), Universidad de Cienfuegos “Carlos Rafael Rodríguez” (Cuba), Universidad Católica de Paraguay (Paraguai), Universidad Católica del Perú (Perú), Universidad ORT Uruguay (Uruguai), Universidad de los Andes (Veneçuela), Universidad Autónoma de Tabasco (Mèxic) i la Universidad Especializada de las Américas (Panamà).