Actualment la majoria d’universitats, mitjançant les seves Unitats de Formació, disposen de plans de formació que tenen com a objectiu general la millora de l’actuació docent i els resultats d’aprenentatge, i en concret, el desenvolupament de les competències transversals bàsiques en la docència universitària . L’avaluació dels plans de formació permet comprovar les repercussions de la seva aplicació i proporcionar evidències per millorar-les.
Fins ara, malgrat la creixent importància de la formació docent, les avaluacions han estat generalment limitades a les mesures de satisfacció dels participants: se sap poc sobre l’impacte a la pràctica docent diària (Eison i Stevens, 1995; Norton, Richardson, Hartley, Newstead i Mayes, 2005; Wilson i de Berna, 1999). El que aprenen els docents no és gaire clar (Fishman, Marx, Best i Tal, 2003). Gibbs i Coffey (2000) arribaven a la conclusió que encara hi ha poques evidències que la formació docent per als professors universitaris suposa una diferència i allà on existeixen, estan poc sustentades a nivell conceptual i metodològic. La manca d’avaluació sistemàtica continua sent una preocupació constant en la literatura actual sobre la formació docent (Gibbs i Coffey, 2004; Ho, 1998; Postareff, Lindblom-Ylänne i Nevgi, 2007; Rust, 1998; Stes, 2009). Una de les excepcions és la tesi doctoral recent de Stes (2009) centrada en l’impacte de la formació docent en les concepcions docents del professorat i en l’aprenentatge dels estudiants.
No només hi ha poques evidències sòlides de l’aplicació de la formació docent a les aules, sinó també poca investigació sobre els factors que potencien aquesta transferència (Feixas i Zellweger, 2010). Per això, cal analitzar en profunditat els resultats de la formació, determinar-ne l’eficàcia i identificar de quina manera es pot millorar perquè generi més canvis en l’actuació dels professors i augmenti la qualitat de les universitats.
L’únic qüestionari validat globalment que existeix per mesurar els factors de transferència és el “Learning Transfer System Inventory” (LTSI) de Holton & Bates (1998, 2000). Mitjançant l’LTSI, s’ha diagnosticat el sistema de factors que afecten l’eficàcia de la formació a 17 països, en què ha estat administrat aproximadament 7.000 persones. L’LTSI es fonamenta que la millora de l’actuació professional a partir de la formació es veu afectada per 16 factors classificats en tres tipologies: factors vinculats a la capacitat de l’individu, factors sobre la motivació i factors relacionats amb l’entorn laboral.
Fins ara, l’LTSI ha estat dissenyat i utilitzat només en l’àmbit de la formació continuada a l’empresa. Vist l’interès que pot tenir l’instrument per mesurar els factors de transferència en la formació del docent universitari, l’LTSI ha estat contextualitzat per a l’educació superior amb el permís de l’autor (Learning Transfer System Inventory for Higher Education: LTSI_HE). La contextualització, duta a terme per Feixas i Zellweger (2010), inclou –a més dels factors prèviament esmentats– quatre factors addicionals que formen part de la dimensió Entorn Laboral: el suport entre iguals, el suport d’experts, el feedback dels estudiants , i l’intent de transferència.
Aquest estudi vol aplicar aquest instrument per analitzar, en diferents programes de formació docent, les activitats formatives que potencien el desenvolupament de les competències transversals bàsiques per a lexercici docent. Per això, (1) se seleccionaran aquelles activitats formatives, de les diferents universitats participants, que estiguin encaminades a desenvolupar un conjunt determinat de competències. Posteriorment (2) s’avaluarà l’eficàcia de les activitats esmentades, aplicant l’instrument LTSI_HE, l’adaptació al context universitari espanyol, i utilitzant els factors que l’integren com a elements de diagnòstic i avaluació de la transferència de la formació docent. A més, (3) es realitzaran avaluacions diferides dels programes formatius més destacats, per analitzar la capacitat de predicció dels factors com a mesures alternatives de la transferència. El diagnòstic dels factors de transferència, lligats al desenvolupament competencial, i la seva avaluació, permetrà fer propostes concretes sobre com millorar l’efectivitat de la formació docent del professorat, així com orientar la presa de decisions per millorar-la en el conjunt de les universitats espanyoles.
Així, l’objectiu principal que es proposa aquest projecte és validar un instrument per a l’avaluació de la transferència de la formació docent universitària que sigui extensible a qualsevol context d’educació superior. Aquest objectiu es pretén assolir a través de la validació del Learning Transfer System Inventory for Higher Education (LTSI-HE), adaptat per Feixas i Zellweger de l’original LTSI d’Ed. Holton. Això suposa estudiar el model de factors que incideixen en la transferència de la formació de Holton, Bates i Ruona (2000) i adaptar-lo al context de l’educació superior, de manera que aporti elements teòrics i pràctics a la reflexió pedagògic-didàctica a la Universitat.
Aquesta investigació parteix del treball col·laboratiu entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la U. Sant Gallen i Pädagogishe Hochschule de Zürich (en concret els grups de recerca GIPE i EDO i la professora Franziska Zellweger) amb el Dr. Elwood F. Holton, professor de la Louisiana State University (Estats Units), una de les primeres figures mundials sobre el desenvolupament dels recursos humans i l’eficàcia de la formació contínua.