Lectura Tesis Doctoral

El dia 15 de desembre Gerardo Octavio Muñoz Troncoso ha defensat la seva tesi doctoral titulada "Participació familiar i comunitària en el disseny i desenvolupament del currículum escolar en contextos de diversitat sociocultural" en el marc del programa de Doctorat en Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Miquel Àngel Essomba Gelabert, i han participat en el tribunal de defensa el Dr. Carlos Jiménez (Universidad Autónoma de Madrid), en qualitat de president, el professor José Antonio Jordán (UAB), en qualitat de secretari, i el professor Andrés Escarbajal (Universidad de Murcia) en qualitat de vocal.

El problema d'investigació d'aquesta tesi és la participació familiar i comunitària en el disseny i desenvolupament curricular en escoles situades en contextos de diversitat sociocultural associada a grups minoritzats involuntaris. La qual cosa planteja el desafiament d'incorporar elements de l'educació familiar als processos educatius escolars com a objectes de col·laboració, per a l'articulació de la triada família-escola-comunitat, i superar així, els perjudicis de l'educació monocultural en aquest context.

El marc teòric aborda el procés de minorització involuntària i les seves implicacions en el desenvolupament educatiu i social dels subjectes pertanyents a aquests grups, detallant la situació de les comunitats maputxes, Xile, i dels gitanos a Espanya. De la mateixa manera, s'analitza el currículum escolar en el marc de l'educació formal i l'enfocament educatiu intercultural com a resposta a la diversitat sociocultural dels escenaris educatius. Finalment, es fa una anàlisi teòrica de la participació familiar i comunitària en la gestió curricular, i del sentit de la definició d'un objecte de col·laboració des d'un enfocament educatiu intercultural.

L'estudi es fonamenta en la metodologia de la recerca educativa de tall qualitatiu, amb un enfocament etnogràfic, considerant com a contextos d'estudi l'escolarització de població maputxe a La Araucanía a Xile, i de població gitana a Catalunya, Espanya. Es va considerar un mostreig intencionat, que va permetre seleccionar una escola d'educació primària en cada context, abastant en cadascuna el medi educatiu, comunitari i familiar. Les tècniques de recol·lecció de dades emprades van ser les notes de camp, entrevista semiestructurada i grups focals, sent analitzades mitjançant la teoria fonamentada.

Els resultats indiquen l'existència de diferències significatives entre la concepció i operacionalització de la participació familiar i comunitària en el disseny i desenvolupament curricular en context maputxe i gitano. Aquestes es relacionen amb les dinàmiques de resistència que cada un d'aquests pobles ha desenvolupat en la seva interacció amb la societat majoritzada. En aquest procés, els maputxes assumeixen l'èxit escolar com una necessitat, per tal de superar l'empobriment que han viscut en la seva incorporació a l'Estat Xilè. D’altra banda, els gitanos mantenen una distància i baixa valoració 'd’allò escolar' i la formació d'una identitat sociocultural en oposició a l'altre dominant. No obstant això, per a les famílies joves, aquest és un fet canviant, ja que comencen a veure en l'educació escolar la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida per mitjà de l'ingrés a treballs formals.

En tots dos contextos es relleven els perjudicis de l'escolarització monocultural, el que incidiria directament en la marginació de la família i comunitat dels processos escolars, posant en rellevància la necessitat d'aplicar un model intercultural de participació familiar i comunitària en la gestió curricular. La qual cosa és factible per mitjà de la definició d'un objecte de col·laboració que consideri elements de l'educació familiar de les minories involuntàries. Finalment, per mitjà de la discussió dels resultats, es relleven els eixos centrals per a la participació familiar i comunitària en el disseny i desenvolupament curricular en l'educació escolar dels grups minoritzats involuntaris, des d'un enfocament educatiu intercultural crític.