The role of evidence in teaching practice from the point of view of the main actors

La relació entre la investigació i la pràctica educativa exerceix una gran influència en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Conèixer el paper que juga l’evidència en la pràctica docent és fonamental per entendre l’educació actual i poder dissenyar escenaris de millora propiciats per l’evidència científica. Amb l’objectiu d’aprofundir en la relació entre l’evidència científica i les pràctiques educatives, d’una banda, i la percepció del professorat sobre l’ús de l’evidència, de l’altra, es va dur a terme un estudi quantitatiu mitjançant enquestes administrades a 462 professors d’escoles de Barcelona i de la Comunitat de Madrid. Els resultats mostren la importància que el professorat atorga a l’evidència i les característiques que ha de tenir l’evidència científica per tenir una repercussió directa en la pràctica docent: rellevància, assequibilitat, accessibilitat i practicitat. Destaca el valor que el professorat dona a les experiències de les pràctiques educatives pròpies o alienes més que als coneixements teòrics. A més, podem veure com les variables d’edat, gènere, nivell educatiu, etapa educativa en què ensenyen i la titularitat del centre condicionen la percepció dels docents sobre la relació entre l’evidència científica i la seva pràctica educativa. Concloem que aquests resultats possibiliten avenços clau en la fulla de ruta cap a una cultura de pràctiques basades en l’evidència en educació, i promouen una profunda reflexió sobre la manera com la investigació i les seves evidències arriben efectivament al professorat.