El sistema educatiu de qualsevol país necessita de manera imperiosa establir criteris d’avaluació sobre la implementació, el funcionament i els resultats del propi sistema en conjunt i sobre cadascun dels nivells d’aquest, atenent l’estructura, el desenvolupament i l’impacte que la seva aplicació podria produir a l’àmbit educatiu-social. Per tots és conegut que aquest interès és àmpliament compartit a tots els països amb sistemes educatius exigents, ben estructurats i desenvolupats, convertint-se en una de les prioritats de l’administració educativa xilena, immersa en aquest moment en un procés d’anàlisi sobre l’aplicació del model elegit, de vegades qüestionat, el qual possiblement conclourà realitzant canvis a l’interior del propi model, o almenys, en el desenvolupament de la seva aplicació. Raó per la qual sostenim que, des dels diferents sectors involucrats en aquest procés, cal fer aportacions amb la finalitat d’enriquir el debat amb informacions veraces que ens permetin situar els temes tractats en el seu lloc just, obrint línies d’opinió sobre el que es entén com a punts forts d’aquest sistema i aquells que, segons el parer dels actors responsables de la seva aplicació, seria convenient revisar.
Aquest treball comença amb una mostra de la realitat del sistema dacreditació de les institucions deducació superior a Xile. Per això hem pres com a referència el model d’assegurament de la qualitat d’aquest país, donant-lo a conèixer paral·lelament amb la finalitat d’esbrinar com s’apliquen aquests a Espanya i alguns països del nostre entorn geogràfic, com ho són a Argentina, Brasil, Colòmbia i Mèxic. Ho fem amb l’única finalitat d’avançar un pas més sobre el que seria el mer coneixement del sistema, analitzant-ne les fortaleses i les debilitats, com també ens interessa informar-nos sobre l’impacte del sistema d’acreditació vist pels actors clau de les institucions d’educació superior .