Les resistències del professorat universitari del Grau d’Educació Primària de la UAB a la utilització de les TAC

La investigació realitzada es va focalitzar en el professorat universitari i en els motius pels quals no utilitzen les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) de manera habitual com una eina d’ensenyament-aprenentatge a l’aula. Actualment, les tecnologies evolucionen a gran velocitat i per això és important que el professorat estigui en constant reciclatge per a què aquestes no suposin un impediment sinó un facilitador del procés d’ensenyament-aprenentatge, en paraules de Valdés et al (2012:89) “en l’ús educatiu de les eines d’Internet, el més important és saber aprofitar les característiques i potencialitats de les mateixes, ja que qualsevol d’aquests recursos poden ser de gran ajuda pedagògica depenent de qui i com els utilitzi i de si se estableixen i segueixen o no, certes normes i principis en el moment d’utilitzar-los (…).”. El treball desenvolupat és un estudi del cas de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament, centrat en el professorat que en el curs 2013-2014 va impartir classes als alumnes del Grau d’Educació Primària.
Així doncs, es tracta d’un estudi de cas amb una metodologia mixta, utilitzant diversos instruments de recollida de dades com els qüestionaris, preguntes obertes i entrevistes. A partir dels resultats que es van extreure de la aplicació dels diferents instruments, es van identificar les resistències més recurrents en el professorat participant, així com els perfils més resistents de professorat i possibles facilitadors a posar en pràctica per a pal•liar cada una de les resistències.