L’aprenentatge informal a les comunitats de pràctica virtuals a l’Administració pública: avaluació i acreditació

En les últimes dècades, i a fi de respondre a les exigències d'una societat en constant evolució, resulta necessari considerar altres formes d'accedir al coneixement, a més de les tradicionals i lligades als processos de formació reglada i formal establerts. Sobre aquest tema, moltes organitzacions s'han centrat a detectar com els seus membres aprenen informalment en el seu lloc de treball gràcies a l'estreta connexió que existeix entre el context laboral i l'aprenentatge.

És important, sobre aquest tema, identificar els aprenentatges adquirits informalment per facilitar la planificació i implementació d'estratègies per capturar, transformar, compartir i disseminar el coneixement (Marsick i Watkins, 1999; Nonaka i Takeuchi, 1995). Des d'aquesta perspectiva, les comunitats de pràctica són una bona estratègia per agrupar a persones que tenen un interès, una problemàtica o un desafiament comú perquè comparteixin els seus coneixements, habilitats i experiències, i aprenguin junts arran d'aquest intercanvi.

La present recerca se situa en aquest marc contextual. En el context espanyol, i, més concretament, en l'Administració pública catalana, hi ha diverses experiències on els professionals poden treballar de manera col•laborativa, mitjançant comunitats de pràctica virtuals (vCoP), generant efectes positius en el plànol individual, grupal i organitzacional (Cross, 2007; Wenger, 1998). Tales són les del Departament de Justícia i de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

Els objectius que es persegueixen són 4, a saber: (1) determinar l'adequació de l'entorn organitzatiu en els processos d'aprenentatge i de desenvolupament personal i professional; (2) conceptualitzar l'aprenentatge informal i comprendre quan es produeix en la pràctica; (3) explorar els motius de participació en comunitats de pràctica virtuals i els factors que afecten l'aprenentatge en les mateixes; i (4) establir un sistema per a la certificació de l'aprenentatge informal.

La mostra participant van ser 81 participants i moderadors de 8 vCoP de tots dos departaments, als quals se'ls va aplicar un qüestionari d’autoaplicació (prèvia validació de contingut per 16 jutges teòrics i pràctics) i una entrevista (n=30). El tercer mètode emprat va ser l'anàlisi de documents. Les principals anàlisis realitzades per examinar els resultats de les dades recollides van ser: mesures descriptives bàsiques; relacions entre variables; fiabilitat com a consistència interna; validesa de les mesures; validesa de constructe; estimació de paràmetres; anàlisi factorial i anàlisi de la variància factorial.

Els resultats d'aquesta recerca permeten avançar sobre els objectius proposats. Posteriorment, es realitzen precisions sobre les limitacions i s'apunten noves línies de recerca.