Desenvolupament professional dels exdirectors/es al finalitzar l’exercici de la funció directiva

El treball de recerca que es presenta inclou quatre grans blocs diferenciats. El PRIMER BLOC consta del capítol I en el que es justifiquen les raons de la recerca i es centra en el plantejament del problema d’investigació: la direcció escolar com element clau pel desenvolupament i millora dels centres educatius. La recerca es situa específicament quan finalitza l’exercici de la funció directiva i, per tant, els subjectes participants en la investigació són ex directors de centres escolars.

El SEGON BLOC revisa i analitza el marc teòric i en quatre capítols es desgranen les temàtiques que permeten contextualitzar l’objecte d’estudi. El capítol II es titula “Desenvolupament de la carrera professional” i es centra en la revisió, a través de la literatura clàssica, del que s’entén per etapes de desenvolupament professional, des de diferents perspectives i exposa la descripció i característiques d’autors com Huberman (2000) i Leithwood (1990) que centren el seu treball en les fases de desenvolupament professional dels professors que ocupen càrrecs de direcció. La literatura que es reflecteix en aquest capítol pretén situar la temàtica objecte d’estudi de manera global i deductiva. En el desenvolupament de l’exercici de la direcció es donen fases com es donen en l’exercici de la funció docent, tant si es considera l’exercici de la direcció com una etapa en el desenvolupament de la carrera docent com si discorre diferenciadament. Tot i que es tracta de models teòrics, en la pràctica s’estableixen diferències significatives en cada persona en funció de com s’adquireix l’experiència, la formació, el desenvolupament personal i actitudinal.

En el capítol III es descriuen les etapes professionals de la direcció escolar a través de les lleis orgàniques i dels decrets corresponents, desenvolupats per la Generalitat de Catalunya en virtut de les competències plenes, així com de la Llei d’Educació Catalana recentment aprovada al Parlament Català amb un considerable consens. Aquest capítol compta amb un buidatge previ (Annex 1) de totes les lleis que fan referència a la direcció escolar. L’exercici de la direcció depèn dels processos normatius, i aquest aspecte està essent una variable que condiciona l’organització del centre escolar. Els quadres permeten observar com va evolucionant el model i com varien determinats aspectes considerats diferenciadors: l’accés a la direcció respecte a l’elecció, la formació per accedir, els requisits i els períodes de durada del càrrec; l’exercici de la direcció a través de l’explicitació de les funcions i el reconeixement i sortida del càrrec. L’estudi permet caracteritzar el model de direcció als centres públics i privats concertats com electa, no professional i renovable, si bé les lleis caminen cap un model més professional tal com es dóna en els països que pertanyen a l’OCDE i els estudis internacionals corroboren, temàtica que es desenvolupa en el capítol IV a través de l’anàlisi dels informes internacionals (EURYDICE 2007), l’estudi de l’OCDE sobre polítiques i pràctiques de lideratge escolar. S’inclouen en aquest capítol les declaracions de les associacions professionals Axia i FEAEC i també s’exposa que el model de direcció espanyol només es dóna en d’altres dos països Polònia i Portugal (annex 2 recerques i publicacions).

El capítol V desenvolupa el concepte de reorientació professional, a partir de com es duu a terme en el món empresarial. Es pot veure com el programa de sortida d’un lloc directiu i la reorientació professional podria aplicar-se en la sortida de la direcció escolar, tant si es produeix per necessitat personal del directiu com per la finalització dels períodes preceptius, i la recomanació de personalitzar i estudiar el seguiment professional dels directors que l’OCDE determina per països que com Espanya, on la direcció és renovable.

El BLOC TRES és l’estudi de camp, i està format per 4 capítols. En el capítol VI la justificació de la metodologia identifica que es seguirà el mètode inductiu descriptiu, entenent que a partir de la realitat que és objecte d’estudi, s’entrarà en contacte amb els participants. La missió de la investigadora serà recollir informació per comprendre com es desenvolupa la carrera professional dels directores al deixar la direcció. El capítol VII explicita l’objectiu general de la recerca, els objectius específics i la hipòtesi de no contrastació. Per aquesta recerca s’ha elaborat un guió per realitzar les entrevistes semi estructurades en profunditat, el que permetrà obtenir la concreció de categories per l’elaboració d’un qüestionari que permeti continuar i ampliar la recerca posteriorment, la pertinença de la recerca i la primera resposta als interrogants que han estat objecte del plantejament i motivació per dur a terme aquesta investigació.

El capítol VIII aborda la caracterització de la mostra com a no probabilística i dirigida que ha suposat la realització de nou entrevistes semi estructurades amb el guió elaborat i que han permès obtenir àmplia informació sobre la contextualització de l’exdirector/a informant a través de les respostes, sobre l’accés i desenvolupament de l’exercici de la direcció, i com ha reorientat la continuació professional. El tractament de les dades del capítol IX reflecteix l’establiment de codis que facilitin l’anàlisi de les entrevistes així com l’aportació de categories emergents que donen elements per la construcció de nous instruments que permetin la continuació de la investigació (Annex CD).

L’anàlisi de les entrevistes es realitza en base a unitats temàtiques (inici, exercici, sortida i continuació de la vida professional). Les descripcions, opinions i propostes acompanyades de l’expressió de sentiments constitueixen el capítol X que mostra els diferents models de direcció que propicien les lleis, la personalitat i la visió en l’exercici de la professió; la sortida del càrrec com un procés important en la vida professional i en el centre produït o no en un clima de normalitat, viscut o no traumàticament i les aportacions al centres sovint queden institucionalitzades, és a dir, incorporades a la cultura del centre, però amb poca repercussió pel sistema educatiu. L’anàlisi de les entrevistes s’acompanya de les reproduccions textuals de les persones informants.

Finalment en el BLOC QUATRE i l’últim, capítol XI, es posen de manifest les conclusions que en funció del marc teòric i els informes internacionals permeten albirar la proposta de considerar els moments claus a legislar de manera més professional: un procés tècnic d’anàlisi del projecte de direcció previ a l’elecció, l’exercici amb autonomia per gestionar l’equip docent en funció del projecte de direcció, el retre comptes i una sortida que propiciï un seguiment professional adequat que faciliti una atenció a la persona. Recomanacions fetes des de l’OCDE per atraure professionals preparats que puguin liderar la millora dels centres. L’estudi de camp evidencia que el final de l’exercici és un moment clau per la persona, la institució i el sistema.