Condicionants i oportunitats pel treball en equip: estudi de les facultats i escoles de fisioteràpia catalanes

La nostra investigació surt de la premissa que el treball en equip pot ser un factor impulsor de la eficàcia i de la eficiència, tant dels equips com de la institució a la que pertanyen. A la universitat, com en d’altres organitzacions, s’usa de manera força habitual el mot treball en equip assumint que és un aspecte inherent a la pròpia institució, tot i així a la pràctica no és gaire visible. El treball en equip és influenciat per aspectes diversos que abasten des del context fins a les persones. Com ja va succeir a finals del segle XX, les organitzacions dels nostres temps consideren l’equip com a element clau, però ara es fa necessària una reinterpretació i reformulació de la manera de funcionar dels equips en els nous contextos. Les organitzacions amb més possibilitats de créixer, són aquelles que tenen característiques de flexibilitat, adaptabilitat, creativitat i aprofitament de les oportunitats que se’ls presenten i on l’enfoc d’equip pot convertir-se en el context afavoridor. A les universitats no sempre es produeixen les millors circumstàncies per l’enfoc organitzatiu d’equip, ja sigui perquè hi ha barreres que frenen el rendiment dels equips o bé perquè des de la organització no s’impulsen les mesures favorables pel desenvolupament dels processos dels equips. Metodologia. El nostre estudi es troba dins el paradigma interpretatiu mitjançant un disseny d’investigació no experimental, transaccional y descriptiu. La descripció ens ha permès la comprensió d’un fenomen social dins del propi context de l’estudi i a partir de les percepcions de les persones. S’ha posat l’èmfasi en l’enfoc qualitatiu sense excloure la vessant quantitativa. La nostra estratègia analítica general s’ha desenvolupat en tres fases metodològiques. A la 1ª fase s’ha utilitzat l’estudi de cas únic com a prova pilot, a la 2ª fase l’anàlisi correlacional, i finalment a la 3ª fase s’ha utilitzat l’estudi multi casos per tal de reproduir la mateixa situació del cas únic amb algunes adaptacions. Resultats. El procés d’agregació dels resultats ha mostrat tres aspectes. Primer, que la normativa dona suficient llibertat a les facultats per acollir-se al model organitzatiu més convenient, però no defineix amb prou claredat que els equips docents siguin unitats funcionals de gestió dins la organització. Segon, que les facultats construeixen contextos organitzatius poc favorables per treballar en equip y perquè els equips siguin efectius. Tercer, que els grups humans de les facultats no són prou desenvolupats per treballar amb pautes de funcionament establertes, fet que frena la efectivitat de les tasques que desenvolupen. Conclusió. L’enfoc d’equip a les facultats i escoles de fisioteràpia de Catalunya es troba en una fase inicial, que precisa tant de mesures enfocades a les persones com de mesures que afavoreixin la implementació dels equips docents com a unitats bàsiques de la organització. Com aspecte positiu cal dir que tant els equips com la pròpia organització, depenen de la motivació individual de les persones i de la capacitat dels líders de seduir als membres dels equips. Que les facultats i escoles centrin els esforços en facilitar aquestes condicions pot suposar un avenç vers la efectivitat, però és possible que encara no hagin identificat aquelles situacions on el treball en equip pot generar un valor diferencia i competitiu.