Estratègies d’Adaptació Acadèmica en Estudiants Immigrants de d’Establiments d’Ensenyament Bàsic i Mitjà a la ciutat d’Arica

El present document exposa els resultats de la investigació de la tesi doctoral titulada “Estratègies d’Adaptació Acadèmica en Estudiants Immigrants de d’Establiments d’Ensenyament Bàsic i Mitjà a la ciutat d’Arica”, treball que s’inclou en la línia de recerca vinculada al desenvolupament social i comunitari.

L’objectiu general de la investigació és analitzar les estratègies utilitzades per promoure l’adaptació acadèmica dels estudiants immigrants incorporats a l’educació bàsica i mitjana de la ciutat d’Arica.

Aquest tipus d’investigació busca “universals concrets” assolits a través de l’anàlisi profund de casos particulars i de la comparació d’aquest cas amb d’altres. Per aquesta raó s’opta per un enfocament etnogràfic, en virtut d’apreciar la realitat com una construcció que només és possible de conèixer a partir dels significats entregats pels subjectes que la construeixen.

La recol·lecció d’informació combina l’anàlisi de fonts documentals i estadístiques amb la realització de grups focals i entrevistes en profunditat. Els informants que es van considerar són els docents que treballen amb estudiants migrants, pares i apoderats migrants i estudiants migrants, a més d’encarregats institucionals d’educació regional.

Després d’això, es va reduir les dades mitjançant la seva categorització, atenent a criteris temàtics. El procés de codificació va adoptar un caràcter mixt, per després usar l’anàlisi de contingut, per aprofundir en les comunicacions de manera sistemàtica. L’anàlisi d’expressions orals es va realitzar a partir de transcripcions escrites de les mateixes. En termes de l’anàlisi de dades, es va optar per l’ús de matrius de doble entrada en que s’allotja la informació verbal.

Els resultats de la investigació senyalen que la tradició cultural xilena mostra que la seva predisposició a la interculturalitat és limitada. Les escoles parteixen de la premissa de que és l’estudiant qui hauria d’adaptar-se al sistema escolar. Aquesta “igualtat formal” considerada com a tasca fonamental dels establiments, es reafirma a través de procediments normalitzadors. Així, els mecanismes dissenyats per recolzar l’estudiant migrant, es refereixen principalment al recolzament administratiu.

A més, es constata la creença arrelada en que la situació es “normalitzarà amb el temps”, el que en la pràctica es tradueix en immobilitat.