Educación y migración transfronteriza en el norte de Chile: Procesos de inclusión y exclusión de estudiantes migrantes peruanos y bolivianos en las escuelas de la región de Arica y Parinacota

En el context de diversitat cultural del sistema escolar de la regió d'Arica i Parinacota, Nord de Xile, la present investigació té com a objectius generals analitzar i explorar els processos d'inclusió i exclusió que viuen els estudiants migrants peruans i bolivians a les escoles urbanes i rurals. S'infereix que el sistema escolar encara és concebut sota el supòsit de l'existència d'una comunitat imaginada sostinguda en models històrics xilenitzadors, subratllant estereotips de superioritat bèl·lica i econòmica. Al respecte, es presta poca atenció a les necessitats d'aprenentatges dels estudiants no nacionals des de la política pública, excloent als estudiants culturalment diferents, a l'assimilar a totes i tots en aules saturades de símbols i continguts nacionalistes.

En termes metodològics, adoptem una estratègia qualitativa que va aixecar entrevistes en profunditat a professors, apoderats i famílies. Tenint com a resultats preliminars el suggerir un enfocament curricular que pugui transmetre continguts i formes de coneixement que ajudin a desplaçar prejudicis ètnics i culturals, que han provocat que diverses generacions de xilens considerin els immigrants com inferiors. Allà rau la importància que compleix l'escola en generar un projecte educatiu intercultural que promogui processos d'intercanvi, interacció i cooperació entre les diferents identitats culturals presents a l'escola.

De forma general els resultats evidencien aspectes que s'observen en la literatura nacional i internacional, els processos d'arribada dels migrants a l'escola estan condicionats per la situació de segregació laboral dels seus pares que veuen en l'escola pública l'oportunitat de que els seus fills s'eduquin i veuen en l'escola aspectes que l'ajuden a solucionar les seves despeses en manutenció de recursos vitals com el dinar i materials que els són subministrats des de l'Estat. Donada la seva condició socioeconòmica de treballs seus salaris són baixos pel fet que preferentment treballen en l'agricultura, serveis o la construcció. Els peruans majoritàriament situen als seus fills en escoles urbanes marginals i els bolivians a les escoles del sector rural. Això es manifesta en una integració personal i familiar que està condicionada bàsicament pels llaços de parentiu familiar i on la seva relació amb l'escola està limitada a participar només en les reunions d'apoderats, així els processos d'inclusió tenen com a resultats pràctics excloents sobre la seva situació d'estrangers.

Respecte de les polítiques públiques en els professors, aquestes s'observen en un discurs bastant elaborat de la inclusió que en la pràctica no s'observa a les escoles, el que determina que els processos d'exclusió parteixin des de la institució, encara que els professors fan tot per integrar-los, reconeixen les seves deficiències en matèria d'atenció a la diversitat, tant apoderats com a docents neguen que hi hagi discriminacions que tensionen l'ambient escolar, però els estudiants plantegen que fonamentalment hi ha racisme pel color de pell i discriminació per la nacionalitat i per ser indígena , el que comporta burles, insults i fins i tot cops per part dels seus parells xilens.